|
 |
 |
|
 |
 |
| Dades generals de la comarca |
 |
| Població (any 2001): 2.093.670 | |
| Superfície (km2): 143,1 | |
| Densitat de població: 14.630,7 (hab./km2) | |
| Capital comarcal: Barcelona | |
El Barcelonès comprèn l’espai que va entre la serralada de Collserola i el mar i que queda emmarcat entre els rius Llobregat i Besòs, tot i que els límits comarcals transcendeixen el curs d’aquest últim per englobar els nuclis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
Encara que el Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, és també la més poblada; l’espai urbà s’hi estén arreu i es prolonga per les veïnes comarques del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental. El Barcelonès, a més de concentrar la major part de la població del Principat, centralitza l’activitat econòmica de Catalunya.
Els serveis i les activitats comercials es localitzen principalment a la ciutat de Barcelona, que, com a capital de Catalunya, és seu dels serveis generals i centrals de la comunitat autònoma, mentre que la indústria es localitza preferentment al voltant de la ciutat, a les àrees compreses entre aquesta i els nuclis urbans limítrofs; hi destaquen la metal·lúrgica, la química, la paperera, la de la construcció, les arts gràfiques, la tèxtil, l’electrònica i la informàtica.
 Poblament i elements urbanístics |
Hidrografia i altimetria |
Més informació sobre Estadística, Cartografia i Informació Territorial |
||
|
|
|||
| Barcelona A la Ciutat Vella, a l'anomenat Barri Gòtic, temple romà, restes romanes al Museu d'Història de la Ciutat, muralles, Catedral gòtica, Palau Reial Major (amb el Tinell i Santa Àgata), Palau de la Generalitat goticorenaixentista i Casa de la Ciutat (s. XIV-XIX), palaus (la Virreina, Moja) i cases senyorials (carrer Montcada, amb el Museu Picasso i el Tèxtil i de la Indumentària), magnífica església gòtica de Santa Maria del Mar, els modernistes Palau Güell (Gaudí) i Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner), Llotja gòtica, Drassanes medievals (Museu Marítim), antic Hospital de la Santa Creu, església romànica de Sant Pau del Camp, vies típiques com la Rambla, museus, Parc de la Ciutadella amb el Parlament i el Museu d'Art Modern i el Museu de Zoologia, edificis industrials remodelats, etc. A l'Eixample, obra de l'enginyer Cerdà a la meitat del s. XIX, quadrícula d'expansió de la Barcelona un cop enderrocades les muralles, es concentren la major part de les obres modernistes que han fet famós aquest moviment: de Gaudí (Sagrada Família, Pedrera, Casa Batlló, etc.), Domènech i Montaner (Hospital de Sant Pau, Casa Lleó Morera, Editorial Montaner, Casa Thomas, etc.), Puig i Cadafalch (Casa de les Punxes, Casa Quadras, Palau Macaya, etc.), entre molts altres edificis. Entre els barris integrats a la ciutat destaquem Gràcia (Parc Güell de Gaudí), Horta (jardins neoclàssics del Laberint), Sarrià (monestir gòtic de Pedralbes, cases i edificis religiosos modernistes), Sants (arquitectura industrial), Sant Gervasi de Cassoles (edificis modernistes), les Corts de Sarrià (arquitectura industrial, Camp Nou del Barça), Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals. A les zones perifèriques, muntanya de Montjuïc (urbanitzada per l'Exposició Internacional del 1929, Palau Nacional —avui MNAC—, Anella Olímpica, instal·lacions de la Fira de Mostres, Fundació Joan Miró, Poble Espanyol, parc d'atraccions, Museu d'Arqueologia, Teatre Grec, etc.), muntanya del Tibidabo (Parc d'Atraccions, torre de Collserola, Museu de la Ciència, etc.), façana marítima remodelada (Moll de la Fusta, Palau de Mar, Port Vell —comercial i esportiu— barri marítim de la Barceloneta, Port Olímpic, etc.). Badalona L'Hospitalet de Llobregat Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet |
|
|
| Poblat ibèric de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet, subsòl de la Barcelona romana a la Ciutat Vella (Plaça de la Vila de Madrid i Museu d'Història de la Ciutat). |
| Restaurants amb plats de cuina catalana —canelons, macarrons, arròs a la milanesa, lluç a la romana, fricandó, sarsuela de peix, arròs Parellada, escudella i carn d'olla, etc.— cuina marinera a la Barceloneta, Palau de Mar i Port Olímpic, cuines regionals peninsulars —basca, gallega, castellana— i cuina internacional —francesa, italiana, xinesa, japonesa, mexicana, indonèsia, etc. |
| Els Tres Tombs i Sant Medir a Gràcia (gener i març), processons de Setmana Santa a Badalona i Barcelona, Diada del Llibre i de la Rosa per Sant Jordi a Barcelona, Festes de Sant Anastasi a Badalona (maig), Ou com Balla per Corpus a la Catedral de Barcelona, Festa Major de Gràcia per la Mare de Déu d'Agost, festes de la Mercè a Barcelona (setembre), Fira de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona... |
| Aeroport de Barcelona al Prat de Llobregat, autopistes A-2 Barcelona-València, A-7 Barcelona-La Jonquera, A-19 Barcelona-Mataró-Palafolls, A-18 Barcelona-Sabadell-Terrassa-Manresa, carreteres N-II Madrid-Barcelona-La Jonquera, N-340 Barcelona-València, N-150 Barcelona-Terrassa, N-152 Barcelona-Vic-Puigcerdà. Ferrocarrils de la Generalitat (Sabadell-Terrassa), RENFE (línies a Girona-Portbou, a Tarragona-València, a Lleida-Madrid, etc.) Ferrocarril Metropolità de Barcelona (que arriba a Santa Coloma i a l'Hospitalet). Autobusos urbans i interurbans. Port de Barcelona: 250 línies regulars. |
© 2003. Consell Comarcal
del Barcelonès · Tots els drets reservats Carrer de les Tàpies, 4 · 08001, Barcelona |